diumenge, 31 de gener del 2016

Els diftongs

Els diftongs estan fets per dues vocals(una vocal feble i una forta o dues febles) que es pronuncien en una mateixa síl·laba.

Vocals fortes: a, e, o
Vocals febles: u, i

Hi han dos tipus de diftongs:

Diftongs creixents 
Diftongs decreixents

Els diftongs creixents:

Han d'estar al principi de paraula. Si hi ha una ''H'', és com si no hi sigues

EX: hiat

u/i + a/e/o

u/i +u/i

q/g + u + a/e/o



diftongs decreixents:

No importa la posisió en la que estigui.

u/i + u/i

a/e/o + u/i

diumenge, 24 de gener del 2016

Palabras Homófonas

Las palabras homófonas son palabras que suenan igual pero se escriben diferente como: baca (baca del coche) y vaca (animal).
 Resultado de imagen de palabras homofonas

diumenge, 17 de gener del 2016

Els Cinc Sentits


Els cinc sentits formen part de la funció de relació i ens ajuden a relacionar-nos amb l'entorn i amb altres éssers vius.

-Els cinc sentits són:

La vista
L'oïda
El tacte
El gust
L'olfacte

LA VISTA

La vista serveix per veure les coses. Els òrgans de la vista són els ulls.
-Perquè veiem les coses?
Veiem les coses gràcies a la llum. La llum rebota als objectes i entra als teus ulls atrevessant la còrnia, la pupil·la, el cristal·lí i l'humor vitri. Quan arriba a la retina es forma la imatge al reves, i després el nervi òptic ho envia al cervell i el cervell ho gira. I veiem les coses de colors perquè dins els ulls hi han bastonets i cons (que són les terminacions nervioses). Els bastonets capten els colors blanc i negre (que també ens ajuden a veure més bé a la nit) i els cons els altres colors que estan situats a una zona que es diu: taca groga, i que estan més aprop de la retina i del nervi òptic.

-La llum es blanca i te tots els colors, viatge a 300.000 km per segon i va en línia recta. Veiem les coses de colors perquè els objectes fan rebotar tots els colors de la llum menys el color del que veiem l'objecte.

ull1.jpg


Resultado de imagen de l'ull i la llum

L'OÏDA
-Els òrgans de l'oïda són les orelles.

Les orelles capten les ones sonores que entren al pavelló auditiu passen pel conducte auditiu fins que arriben al timpà i les ones sonores fan que vibri. Quan vibra es passen la informació per una cadena d'ossets fins que arriba al caragol i després al nervi auditiu que envia la informació al cervell. També tenim el sentit de l'equilibri a l'orella dins els canals semicirculars. L'equilibri ens ajuda a mantenir-nos drets saber en quina posició estem i caminar amb els ulls tancats.


AP_oida(1).png



L'OLFACTE

-L'òrgan de l'olfacte és el nas

El nas està recobert d'una capa pituïtària, que és on hi han les cèl·lules que capten les olors i envien la informació al cervell. La pituïtària necessita estar humida, per això és l'encarregada de crear mucositat, però si hi ha massa mucositat, no respirem gaire bé.

EL GUST
-L'òrgan del gust és la llengua

A la llengua, el paladar i a la faringe tenim papil·les gustatives que són les encarregades de detectar els gustos i enviar la informació a través del nervi gustatiu al cervell. Hi ha cinc tipus de gustos:


  Resultado de imagen de llengua gustos

EL TACTE

-L'òrgan del tacte és la pell

La pell està formada per dos capes. La més externa és d’epidermis, i la més interna la dermis, que és la més gruixuda i és on hi han les terminacions nervioses i a on hi han les ''arrels'' dels pèls/cabells.

EL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós ho controla tot. Les tres funcions vitals.... Està format per:

-L’encèfal (que està format pel: cervell, el cerebel i el bulb radiqui.)

-La medul·la espinal

-Els nervis

El sistema nerviós és el que agafa la informació dels sentits i dona una resposta. Les respostes de dona el sistema nerviós poden ser:

Voluntàries: coses que fem nosaltres mateixos perquè volem. Ho ordena el cervell i ho coordina el cerebel.

Involuntàries: coses que fem i que no ens donem conte ni ho podem controlar. Ho coordina el bulb raquidi.

Reflexes: accions que fem davant d'un perill. Ho coordina el bulb raquidi i la medul·la espinal.

La medul·la espinal està dins la columna vertebral perquè és molt fràgil i molt important.